Avui vida social amb els de la feina i primer problema amb la llei americana

Aquest matí reunió amb Barcelona a les 5:00am desde casa, ja comença a ser rutina això de les reunions de matinada. Els americans comencen les jornades abans però també les acaben abans i cap a les cinc o les sis de la tarda ja pleguem de treballar. Com que la reunió s’ha allargat no he pogut anar al gimnàs i he tirat cap a la feina. De camí passo per la casa de lloguer de cotxes perquè he d’aconseguir un cotxe per la setmana vinent que em quedo sense el que estic utilitzant.

Arribo al banc i com cada dia deixo el laptop (el que vindria a ser el portátil, però es veu que mola mes si ho dius així, inclús si ets espanyol i no saps angles com jo) i baixo al bar a prendre un café. Aquí funciona diferent la historia dels cafes, agafes un got de paper de mig litre, o pel mateix preu n’hi ha de tres quarts de litre per si tens molta set, vas a la cafetera que hi ha al self service, l’omples i vas a pagar a caixa. I com cada dia la noia que em cobra em pregunta si la cafetera esta buida. I jo com cada dia li contesto que no, o que no ho sé, depen del dia, perquè jo cada cop que em poso un café no l’obro per mirar si encara n’hi ha o no. La cafetera es rollo industrial, per a bars, vui dir que hi deuen caber uns quants litres de café fet i per veure si hi ha café o no m’hauria de posar a desmontar-la al mig del bar. No es pas transparent la cafetera.

La veritat es que no entenc perquè cada dia em diu el mateix. I penso, ho deu perguntar a tothom que pren café de tot el rascacels? Potser que ella ho vagi a mirar cada 20 cafés i estalviarà saliva. Com que m’haurà vist pensatiu ella també s’ha posat a pensar i per fi em solventat el misteri. El rollo es que jo amb un quart del litre de café al matí já en tinc prou i clar em sobra mig vas. La tia es pensava que jo tenia la desgracia d’acabar-me el café cada dia, però no, resulta que jo amb allò ja en tinc prou i que aquesta és la rao del meu mig vas buit. Suposo que no podia entendre que allò es la meva dosis de café de dos dies i mig. En fi, que si, que tot va a granel en aquest país i li foten a l’ample.

Explicat això, avui ha tocat dinar amb la gent amb la que treballo el dia a dia. Com que anem amb el Xavi decidim d’anar al Buffalo Wild Wings. Ole tu!!! Som quatre, el Xavi, la Loraine, l’Evgeni i jo. Una gent de pm, la veritat és que he tingut molta sort. Passar el dia amb ells es fa intens però realment molt agradable i només tinc bones paraules. Fem foto de rigor, per mi i pels companys de l’oficina de Barcelona que porten un mes dient-me que quan arribi els hi enviï la foto de la gent de USA. És normal perquè portem treballant un any i mig amb ells desde la distancia, i posar cara a la gent després de tant temps mola molt.

compass

Tornem cap al banc i de camí veig que m’han posat una multa al cotxe, l’he d’aparcar al carrer perquè encara no tinc activada la clau del parking, ja tocava que me la fotessin. A veure com ho faig per pagar, no vui que el pròxim cop que entri a USA em tinguin parat a l’aduana per tenir comptes pendentes amb el fisco americà.

IMG_20150122_143343748_HDRIMG_20150115_072821283_HDR

Ara he quedat amb mes gent d’everis que viu al meu complex per anar a prendre alguna cosa. I ja m’han dit que anem al Buffalo Wild Wings. Mmmmmmm està bo si, però em pregunto si hi ha algun alter local a Birmingham. A veure si aquest cap de setmana ho descubreixo.

A part d’això uns deixo una foto de Gotham City i del sunrise desde el meu balcó.

IMG_20150121_175126814

IMG_20150121_070521674_HDR