Petrodolares

Portava molts dies sense dir res però la veritat és que tinc poc temps i costa escriure. Després d’agunes peticions especials em veig obligat a explicar alguna cosa, el viatge a Houston de la setmana passada.

Dilluns toca aixecar-se a les tres del matí per agafar el vol a les 6:15.
Només arribar directes cap a les oficines del banc. Les oficines són increïbles, és un edifici que té un parell d’anys, amb gimnàs, sales de descans i cadires per fer la migdiada. I decoració que podria ser perfectament la que em podria trobar al menjador de casa obra de ma mare. Totes les sales de reunions tenen una pantalla digital a l’entrada per veure si estan reservades.
El Xavi em fa una foto a dins de l’edifici i em diu que semblem japonesos, jusjus. La veritat és que em flipa bastant el lloc, molt modern i molt americà.

oficina_bbva_compass

pantalla_reunionsdecoració

El pitjor de l’edifici és que la zona de fumadors està a uns 5 minuts d’on jo treballo, és un racó del parking. Amb bones vistes això si, penjo una foto.

vistes_fumadero

A la nit sopar amb gent del banc, un bon sopar si senyor.

filet

Després cap a l’hotel a descansar i a les nou ja estic al llit dormint. Al cap d’un parell d’hores comença a sonar una alarma molt ofendosa a l’habitació, salto del llit sense saber que passa i tardo un parell de minuts a reaccionar. Que està passant??? Baixo cap al hall de lhotel per les escales i hi ha tot de gent desfilant. Una alarma d’incendi ha saltat i ens fan sortir a tots de les habitacions. Mitja hora esperant durant la qual hi ha gent que aprofita per demanar que obrin el bar i fotre unes birres, jusjus. Jo no m’hi apunto.

bombers

Al banc cupcakes i treballar molt amb la gent d’allí, la veritat és que em sorprén lo accessibles que són, i gent de tot arreu!

cupcakecupcake2

Com a curiositats un centre comercial que hi ha al costat del banc que calculo que deu ser com 5 illes diagonals, amb gent fent footing per dintre i una pista de gel. I cotxes bastant espectaculars, em sorpren un Porsche 911 turbo de la policia secreta, no li puc fer fots. Penjo una foto d’una cosa que hi ha en un encreuament de carrers, no se ben bé que és pero mola.

pista_gelcarrer

La tornada cap a l’aeroport l’últim dia és amb un taxista senegalés, jo em sento de copilot. Parla perfecte espanyol i anglés, evidentment també parla francés, però també alemany i portugués. Increïble. No calla durant els 45 minuts que dura el viatge, i jo li vaig preguntant pel seu país. Fill d’un banquer del Senegal que va arribar als Estats Units perquè sun pare el va enviar a estudiar. Ja no pregunto més.

La veritat és que he vist poca cosa de la ciutat, espero poder-hi tornar amb més temps lliure.

Pa amb tomata

Aquest dissabte a la tarda he anat a Moss Rocks que és un parc natural tinc a uns 15 km de casa. El lloc és bastant guapo. És un bosc espés amb ardilles i blocs. Faig un parell de blocs i conec a un cuiner escalador, una combinació curiosa. Xarrem una estona i em diu que tinc molta sort de ser d’on sóc i que estar estalviant per poder fer un viatge per Europa. Espanya, França i Italia. Com a cuiner sap apreciar on hi ha el bon menjar.

IMG_20150207_162415811_HDRIMG_20150207_162308010IMG_20150207_165350045IMG_20150207_165211041_HDR

Tornant cap a casa m’agafa una mica de baixón i decideixo que aniré al boulder per no estar sol. Estaria bé poder fer alguna cosa aquesta nit, a veure si allí trobo algú per poder sortir a fer una birra.
M’hi trobo al David, que és un noi de Madrid que treballa a everis i entrena al mateix boulder al que vaig jo, que és l’únic que hi ha a Birmingham, i em diu que aquesta nit sortiran amb més spaniards que hi ha a Birmingham. Perfecte! ja tinc plans per aquesta nit.

Passa el Victor a buscar-me per casa i anem al Carrigans. Un lloc bastant pijo on ell hi ha quedat amb més gent. El Victor és un noi de Madrid que treballa a everis i que porta uns quatre anys aquí, ell s’ho coneix tot i tothom el coneix a ell.

IMG_20150207_224300946

Sembla extrany la quantitat d’espanyols que hi ha per aquí. Allí m’hi trobo gent d’everis, consultors d’accenture, dues noies que van arribar aquí amb beques per fer esport i que si han acabat quedant i un noi que es fill de mare espanyola i pare americà i viu aquí. La qüestió és que són uns quants i al final acaben quedant per trobar-se.

Mola conéixer gent així perquè veus les històries que fan que la gent es mogui. No m’imaginava pas trobar-me tant espanyol a Birmingham. Després amb el Victor anem a un parell de garitos més, cervesa, més espanyols del BBVA i molt rap.

Diumenge a casa i només surto a comprar menjar i pitis, a la nit sopar de luxe. Pa amb tomata i formatge manxec mirant “El convidat”. Com a casa!!

IMG_20150208_210859802

Catalans a Birmingham

Avui he tornat a la cafeteria del dissabte passat, no tinc internet a casa i m’he de comunicar amb la gent. Skype amb la familia i amb el Marc i l’Eva del pis de Santcu (una abraçada pels dos!!!!), mola poder parlar amb la meva gent, tot i així crec que com més temps passi més ho necessitaré.

Quan acabo de parlar se m’apropa una noia i em diu: “Eiii!! Bones, t’he sentit parlar català i no he pogut evitar venir a dir-te algo”. Una noia catalana que estudia i treballa a la universitat de Birmingham. Curiós, a Birmingham AL i dos catalans en la mateixa cafeteria. Ens hem desitjat sort i cadascú continua amb la seva aventura.

A part d’això planificant el que queda de cap de setmana. De moment deixo la cafeteria i vaig cap al museu d’art de Birmingham, no sé si ho apreciaré massa però és visita obligada. Quan pugui aniré al de la ciència que es veu que està molt bé. Per demà potser Atlanta o algun parc natural per aquí.

El Parrot m’ha demanat que pengi una foto del sandwitch d’avui. Us penjo també la del cap de setmana passat a Tuscaloosa (el dels aros de ceba és del de Tuscaloosa, el de pa de motlle és el de la cafeteria hippster a la que estic, és de pollastre però el pa porta mantega i està ple de bacon). Crec que les fotos al sandwitchos seran recurrents, em sento una mica com el de Crónicas carnívoras, jusjus. I una de l’adaptador de corrent que tants mals de caps m’ha donat, deunidó la cara que se’m va quedar el primer dia quan vaig anar a carregar el mòbil a casa.

IMG_20150118_114806877

IMG_20150124_124522440

IMG_20150123_193544264