Primer finde a USA!

Diumenge

Primer diumenge a USA i he decidit que visitaré Tuscaloosa. Tuscaloosa és una ciutat que està a unes 60 milles de Birmingham, que en cotxe i per la interestatal 31 és una hora de viatge. M’agrada dir que vaig per la interestatal i un número perquè sempre ho he sentit a les películes. Lo de 31 m’ho he inventat però algun número té segur.

Aquesta ciutat és universitária i la majoria d’habitants son estudiants de la University of Alabama, que és diferent de la University of Alabama Birmingham, i és visita obligatòria l’estadi de futbol americà que té. L’equip és universitari però a l’estadi hi caben 100.000 persones! Aquest equip és lo millor que hi ha a Alabama a nivel esportiu, per exemple no té cap equip a la NBA, i a Tuscaloosa alla on miris veus la A que és el símbol de l’equip. Camisetes, matrícules, gorres, banderes, tot està ple de A’s.

alabamaestadi

Tot i que ara mateix no hi ha lliga de futbol vaig cap allí a veure si puc entrar a l’estadi, però no hi ha sort. M’he de conformar amb veure’l per fora i fer quatre fotos. A la feina já m’han dit que quan comenci la lliga anirem a veure un partit, diuen que l’ambient és espectacular, i si guanya el seu equip hi ha unes bones cel•lebracions.

A part de l’estadi veig les típiques cases de germandats alfa beta i aquestes histories i vaig a dinar al centre. Molt ambient jove, fa pinta que es deuen montar unes bones festes per aquí, jeje. Dinar acompanyat pel Clari al whatsapp, mig litre de café al acabar i cap a casa.

cafe

Crec que si hi ha propera visita a aquesta ciutat será per un partit o per una festa, o les dos coses a la vegada. Al sortir intento comunicar-me amb l’Ivan per l’Skype, pero només ens aconseguim veure, no podem parlar. A veure si ho podem solucionar pel pròxim dia.

Dilluns

Aquest dilluns és festa aquí, i encara no se perquè. Al matí vaig a la piscina a primera hora, i baixo a Birmingham a fer quatre gestions, a l’entrar passo per un carrer que està ple de gent, de fet de negres, que sembla que estan celebrant alguna cosa.

M’emporto el portátil per treballar desde algun coffee shop perquè encara no tinc internet a casa, i tinc bastant clar el que busco. Tinc la imatge al cap d’un local rollo alternatiu amb gent esmorzant amb els seus portàtils o fent reunions informals de feina. Busco a Google coffee shop Birmingham i no se perquè n’hi há un que em crida l’atenció que es diu Urban Standard. Google maps i cap allí.

L’he clavat! és exactament el que estava buscant. Un local ple de gent amb Macs i iPads, tots excepte el meu perquè porto el de la feina. No se si treballen o llegeixen el Marca de Birmingham, però l’ambient molta molt.

bar

M’hi passo tres hores i mitja, esmorzar i dinar inclosos, i durant aquesta estona al grup de la feina posen que a la tarda aniran a visitar el Civil Rights Museum. M’imagino que deu ser alguna història del rollo patriòtic on veurè alguna página original amb la quinta enmienda. La veritat es que m’interessa ben poc però m’hi apunto perquè m’anirà bé estar amb gent. Google Maps i cap al museu.

jo

Mmmmmmm, el museu està a la plaça plena de negres. Crec que hauré d’agafar la Wikipedia i veure que està passant, i el que passa és que el tercer dilluns de gener es celebrà l’aniversari de Martin Luther King. Passar aquest dia a Alabama crec que m’ajudarà una a entendre una mica la comunitat negra a USA.

Aparco i vaig cap a la plaça on hi ha el museu, crec que la meva presencia serà extranya allí. De fet no em trobo a cap blanc de camí al museu. Un cop allí si que veig algun blanc, però ben pocs. Avui l’entrada al museu es gratuita, i es paga la voluntat. Dono 7$ a l’entrada i em poso a la cua i llegeixo que els companys de la feina al final s’han repensat i no vindran. Tot el personal del museu que he vist fins ara és negre, i evidentment la gran majoria que hi ha a la cua també. Hi ha excepcions com jo, però molt poques.

És una sensació extranya, perque noto que a la gent li sobta que hi hagi blancs, creuo mirades que em donen la sensació que m’estan dient que estic provocant. Potser no és el millor dia ni el millor lloc per a que hi hagi blancs i no se si ho estic fent bé però tinc ganes de veure el museu.

civilrights

El museu explica la història de la comunitat afroamericana de la ciutat. Increïble, mai m’havia sentit vergonya per ser blanc. Pensava que m’ajudaria a entendre alguna cosa, pero és al contrari. Com pot ser que aquesta gent no senti odi contra els blancs?

El museu està ple de reproduccions de col•legis on estan separats bancs i negres, de bancs i busos on hi posa que els negres no hi poden seure, de vestuari del KKK, etc. S’hi expliaca la història amb videos i textos i està ple de families negres on els pares fan pedagogía i ensenyen a la canalla que l’odi no porta enlloc. Flipant.

Em passa pel costat una nena d’uns quatre anys dient en veu alta una frase que conté les paraules “white people” que segurament haurà llegit en algun lloc, i la mare molt enfadada l’agafa i li diu que no digui “White People” que ja li ha dit molts cops. I li diu perquè jo soc allí i l’he sentit. Estic flipant molt, un puto blanc en aquell museu en aquella situació, lo extrany es que no hagi vingut algu a dir-me que un turista blanc allí no hi pinta res.

Miro el video del Martin Luther King a Washington i marxo del museu trastocat i lo més rapid que puc.

Boulder, sopar i a dormir.